Sense aquest tracte fidel amb el nostre Pare Déu, al qual estem cridats per la nostra mateixa vocació, us puc assegurar que és molt difícil perseverar en l’Opus Dei. Per això, sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes, sabent que el Senyor us donarà en recompensa l’herència del cel. L’amo a qui serviu és el Crist.

Amb aquesta unitat de vida, amb aquest afany de contemplació al mig del món —al mig del carrer: a l’aire, al sol, sota la pluja—, no només us dominarà el desig de romandre en la tasca temporal, de no allunyar-vos de les realitats terrenals, sinó que us arrossegarà l’afany apostòlic de penetrar valentament en totes aquestes realitats seculars, per desentranyar les exigències divines que contenen; per ensenyar que la fraternitat dels fills de Déu —la fraternitat humana té sentit sobrenatural— és la gran solució que s’ofereix als problemes del món; per treure els homes de la seva closca d’egoisme; per assegurar, alhora, la personalitat necessària i la llibertat veritable, qua libertate Christus nos liberavit, als que estan com dissolts en la massa; per a, en una paraula, obrir als homes els camins divins de la terra.