Ja veieu, filles i fills meus estimadíssims, a quins grans horitzons apostòlics ens porta la consideració d’aquests aspectes característics de la nostra espiritualitat, inserits tots en el fil comú de la filiació divina.

Heu d’estar molt agraïts a Déu, perquè ens ha donat aquesta espiritualitat tan sincera i senzillament sobrenatural, i alhora tan humana, tan a prop de les nobles tasques terrenals. És gràcia molt especial —llum de Déu, us deia—, que per la seva misericòrdia hem rebut i que amb fidelitat humil hem de transmetre a moltes altres ànimes.

Però tingueu en compte que, en no poques ocasions, aquesta espiritualitat i aquest asceticisme han costat i costen al vostre Pare i a alguns dels vostres germans haver de suportar la incomprensió, haver de sentir que es ratlla de bogeria —i fins i tot d’heretgia— el que és camí de Déu, i de bojos i heretges els que el segueixen.