Esperança i confiança en Déu: alegria

Tot això passarà; mentre lluitem en la nostra vida interior, en aquesta lluita ascètica que ens omple d’optimisme i d’alegria, de pau i d’esperança. I repetim aquelles paraules que eren per a mi una jaculatòria en els primers anys de la nostra Obra, una oració, si voleu, massa ingènua, però que és la mateixa que ens diu sant Joan que van fer els deixebles al Mestre: nunc scimus quia scis omnia.

Ara la continuo dient: Déu en sap més. Fills meus, eratis enim aliquando tenebrae, nunc autem lux in Domino: ut filii lucis ambulate; en altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum.

Davant de les contradiccions, sentirem Jesús que diu a Pau, i en Pau a nosaltres: sufficit tibi gratia mea, nam virtus in infirmitate perficitur; en tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder. Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses.

Podeu dir amb seguretat, amb humilitat i amb fortalesa, a aquests que ens denigren, les últimes paraules de l’Apologètica de Tertulià: tal és la contradicció entre les obres divines i les humanes, que quan vosaltres ens condemneu, Déu ens absol.