Tanmateix, aquesta novetat nostra, fills meus, és tan antiga com l’Evangeli. Des que Jesucrist va dir que Ell és el Camí, la Veritat i la Vida, i va convidar tothom a seguir-lo, va brollar amb força en l’ànima de molts fidels —des dels primers temps de l’Església— el desig de fer realitat la cerca de la perfecció traçada per l’Evangeli i practicada exemplarment pel mateix Jesucrist: vida de santedat personal i d’activitat apostòlica.

Així, l’autèntica espiritualitat de l’Evangeli va anar produint fruits abundants de santedat, en tots els ambients d’aquella societat pagana que envoltava els cristians de la primera hora. Són homes i dones que viuen sincerament la seva fe, i són, per tant, proselitistes; que treballen amb naturalitat entre els altres —si són ciutadans, com a ciutadans; si són esclaus, com a esclaus—; que practiquen una fraternitat exquisida i que es dediquen a Déu i a la difusió de la Bona Nova, en la mesura dels dons que cadascú ha rebut. El resultat va ser la cristianització de tota la societat pagana.