Afany de santedat al món

Això no vol dir que no hi hagi hagut també altres ànimes que han intentat dedicar-se al compliment perfecte de la voluntat de Déu, sense apartar-se de les seves tasques ordinàries i de la condició i de l’estat de vida que tenien al món: n’hi ha hagut —ordinàriament aïllades— i l’Església, a algunes d’aquestes, les ha elevat als altars.

La immensa majoria d’aquestes ànimes, tanmateix, s’han mantingut en l’obscuritat, ha passat en silenci, inobservable, sense que gairebé es pugui saber fins a quin punt la seva vida santa ha estat exemple per a altres persones i ha contribuït a manifestar la santedat de l’Església.

Amb l’exemple d’aquestes criatures extraordinàries, ha quedat també com en una semiobscuritat —almenys pràctica— la doctrina clara que tots els batejats, fins i tot en la seva vida de treball normal al mig del món, poden santificar-se i s’han de santificar i ser llevat poderós de vida cristiana.