Doncs bé, filles i fills meus —com a part de la providència de Déu en la cura de la seva Església Santa i en la conservació de l’esperit de l’Evangeli—, des del 2 d’octubre del 1928, ha encomanat el Senyor a l’Opus Dei la tasca de fer ben patent, de recordar a totes les ànimes, amb l’exemple de la vostra vida i amb la paraula, que existeix una crida universal a la perfecció cristiana i que és possible seguir-la.

El que el Senyor vol és que cadascú de vosaltres, en les circumstàncies concretes de la seva condició al món, intenti ser sant: haec est enim voluntas Dei, sanctificatio vestra; aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Santedat amagada moltes vegades —sense brillantor externa—, diària, heroica: per corredimir amb Crist, per salvar amb Ell les criatures, per ordenar amb Ell les coses humanes.

Déu es vol servir de la vostra santedat personal, buscada segons l’esperit de l’Obra, per ensenyar a tothom, d’una manera peculiar i senzilla, el que ja vosaltres bé sabeu: que tots els fidels, incorporats a Crist pel baptisme, estan cridats a buscar la plenitud de vida cristiana.