L’educació cristiana

Fan falta mestres i professors que sàpiguen ensenyar perfectament les ciències i les arts humanes, infonent alhora en l'ànim dels alumnes un profund sentit cristià de la vida. Com que l'educació consisteix essencialment en la formació de l'home, tal com ha de ser i com ha d'obrar en aquesta vida terrenal, per aconseguir el fi sublim per al que va ser creat, és evident que com que no hi pot haver educació veritable que no estigui totalment ordenada finalment, així... no hi pot haver educació completa i perfecta si no és educació cristiana¹⁴.

No n'hi ha prou amb unes classes de religió, com juxtaposades a la resta de l'ensenyament, perquè l'educació sigui cristiana. És indispensable que l'ensenyament mateix de les lletres i de les ciències floreixi en tot conforme a la fe catòlica, especialment la filosofia, de la qual depèn en gran part la recta direcció de les altres ciències¹⁵.

Ordenar tota la cultura a la salvació, il·luminar tot coneixement humà amb la fe¹⁶, formar cristians plens d'optimisme i d'empenta capaços de viure al món la seva aventura divina –compossessores mundi, non erroris¹⁷; posseïdors del món, amb els altres homes, però no de l'error–; cristians decidits a fomentar, defensar i emparar els interessos –els amors– de Crist a la societat; que sàpiguen distingir la doctrina catòlica del que és simplement opinable, i que en allò essencial procuren estar units i compactes; que estimin la llibertat i el consegüent sentit de responsabilitat personal.

Filles i fills meus, aquesta meravellosa missió del mestre i del professor és un veritable i profund apostolat, avui especialment necessari, per l'extensió i l'influx de l'ensenyament profà equivocat en la vida dels homes, i per salvar i desenvolupar aquest ingent patrimoni de la cultura cristiana, que ha exigit segles d’esforç.