Així es podrà dir de nosaltres el que el salmista diu del Senyor, Redemptor nostre i Model nostre: exsultavit ut gigas ad currendam viam, sent nosaltres tan petits, a summo caelo egressio eius et occursus eius usque ad summum eius; radiant com un atleta que es llança a la cursa, surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre; nec est qui se abscondat a calore eius, res no s’escapa de la seva escalfor.

I en veure les meravelles que el Senyor ja està començant a obrar per les nostres mans, en tantes criatures que a nosaltres s’apropen, no tindrem la temptació de l’orgull, perquè en el fons del cor ressonarà aquell versicle del salm: Tu es, Deus, qui facis mirabilia: notam fecisti in populis virtutem tuam; tu, el Déu dels prodigis, revelaves als pobles el teu poder.

Per tant, nolite itaque errare, fratres mei dilectissimi: omne datum optimum, et omne donum perfectum, desursum est, descendens a Patre luminum, apud quem non est transmutatio nec vicissitudinis obumbratio; tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.