Amor, font de llum

Quan visqueu tota aquesta doctrina, de vegades no n’hi haurà prou amb parlar, tindreu necessitat de cantar per amor, com aquests joves que van de ronda; però vosaltres fareu cobles d’amor humà al que és diví, i us sentireu com aquelles criatures de les quals parla Ezequiel, per representar els evangelistes del Senyor: ibant et revertebantur in similitudinem fulguris coruscantis; caminareu pel món, donant llum, com atxes enceses que espurnegen foc.

L’Esperit Sant fa que la nostra Mare, l’Església de Jesucrist, realitat viva i sempre actual —moderna i antiga—, trobi contínuament en la fidelitat el dipòsit ric i ben guardat que li ha estat confiat, les energies necessàries per renovar la seva joventut i per trobar la manera de transmetre, segons els temps —adaptant-se al llenguatge dels homes, comprenent-ne la mentalitat— el missatge cristià a totes les ànimes: nova et vetera, dilecte mi, servavi tibi; tenim a les portes els fruits saborosos, vells i nous: els he reservat per a tu, estimat meu!, es llegeix al Càntic dels Càntics.

I en l’Evangeli, hi ha escrit que omnis scriba doctus in regno caelorum similis est homini patrifamilias, qui profert de thesauro suo nova et vetera; tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.