El nostre esperit és així, vell com l’Evangeli —us he escrit sempre— i, com l’Evangeli, nou; la naturalesa mateixa de la nostra vocació, la nostra manera de buscar la santedat i de treballar pel Regne de Déu, ens fa parlar de les coses divines en el mateix llenguatge dels homes, tenir els mateixos costums saludables que ells tinguin, compartir la seva mateixa mentalitat recta; veure Déu —diria— des del mateix angle, secular i laical, des del qual ells es plantegen, o es poden plantejar, els problemes transcendentals de la seva vida: no ser mai un model glacial, que es pugui admirar, però no estimar.

Venim, doncs, a recollir amb joventut el tresor de l’Evangeli, per fer-lo arribar a tots els racons de la terra. Però no venim a revolucionar res. Bevem el bon vi anyenc de l’autèntica doctrina catòlica, respectant i estimant tot el que el Senyor ha promogut al llarg de tants segles, en servei de la seva Església Santa.