L’acció de l’Esperit Sant

Spiritus ubi vult spirat, et vocem eius audis, sed nescis unde veniat aut quo vadat; el vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Aquesta ha estat la vida meva —ho escric amb emoció i amb agraïment al meu Déu, adonant-me que soc un pobre pecador— des de fa molts anys: molt de temps abans que el Senyor, vessant gràcia abundant —em trobava llavors sol, amb l’únic bagatge dels meus vint-i-sis anys i del meu bon humor—, em cridés clarament a treballar en la seva Obra, amb una vocació ben definida.

L’Obra està tirant endavant a base d’oració: de la meva oració —i de les meves misèries— que als ulls de Déu força el que exigeix el compliment de la seva Voluntat; i de l’oració de tantes ànimes —sacerdots i seglars, joves i vells, sans i malalts—, a les quals jo recorro, segur que el Senyor les escolta, perquè resin per una intenció determinada que, al principi, només sabia jo. I, amb l’oració, la mortificació i el treball dels que venen al meu costat: aquestes han estat les nostres úniques i grans armes per a la lluita.

Així l’Obra es va —així s’anirà— fent, creixent, en tots els ambients: als hospitals i a la universitat; en les catequesis dels barris més necessitats; a les llars i als llocs de reunió dels homes; entre els pobres, els rics i la gent de la condició més diversa, per fer arribar a tothom el missatge que Déu ens ha confiat.