Una missió que l’Obra s’ha llançat a complir rectament, amb generositat, sincerament, sense subterfugis ni mecenatges humans, sense recórrer —valgui l’exemple— al salt continu a la cerca del sol que més escalfa o de la flor més rica i vistosa: el sol és al nostre interior i la labor es fa —com ha de ser— al carrer, i es dirigeix a tothom.

En aquests anys del començament, m’omplo de profunda gratitud cap a Déu. I alhora penso, fills meus, en tot el que ens queda per recórrer fins a sembrar en totes les nacions, per tota la terra, en tots els ordes de l’activitat humana, aquesta llavor catòlica i universal que ha vingut a escampar l’Opus Dei.

Per això, em continuo basant en l’oració, en la mortificació, en el treball professional i en l’alegria de tots, mentre renovo constantment la meva confiança en el Senyor: universi, qui sustinent te, non confundentur; no s’enduran un desengany els qui esperen en tu.