La crida a l’Obra és per a tots els fidels

Nombrosos són, bé ho sabeu per experiència personal, els camins de la misericòrdia divina. A l’Obra ha d’arribar gent de totes les nacions, de totes les races i de totes les llengües; joves i vells, celibataris i casats, sans i malalts: cadascú a ocupar el lloc que té assignat per la Voluntat de Déu, cadascú a aprofitar l’oportunitat —la gràcia especialíssima— que la bondat de Déu Nostre Senyor li ofereix.

Pensant en aquest camí amb gust de cristiandat primitiva, que Déu ha suscitat per renovar de manera tan admirablement senzilla els miracles de la gràcia en la vida de tantes ànimes, gaudeixo rellegint a poc a poc el que escrivia sant Justí, meravellat com estava davant del poder admirable de l’Evangeli.

Els que abans ens complaíem en la dissolució —diu—, ara abracem només la castedat; els que ens lliuràvem a les arts màgiques, ara ens hem consagrat al Déu bo i ingènit; els que estimàvem per sobre de tot els diners i l’augment dels nostres béns, ara el que tenim ho posem en comú i en donem una part al necessitat; els que ens odiàvem i matàvem els uns als altres i no compartíem la llar amb els que no eren de la nostra raça, per la diferència de costums, ara, després de l’aparició de Crist, vivim tots junts i preguem pels nostres enemics i intentem dissuadir els que amb odi injust ens persegueixen, a fi que, vivint conforme als bonics consells de Crist, tinguin bona esperança d’assolir, juntament amb nosaltres, els mateixos béns que nosaltres esperem de Déu, sobirà de totes les coses.