^** Ensenyar –us ho repeteixo– és una professió, una activitat laical i secular. És, per tant, el que hem de fer nosaltres una cosa molt diferent de la laudable tasca que han desenvolupat i desenvolupen, des de fa segles, Congregacions i Ordes religiosos –inclosos els que han nascut amb la finalitat específica d'exercir l'apostolat al camp de l'ensenyament–, perquè allò seu és una tasca eclesiàstica, encara que s’adreci en molts casos a les ciències profanes. Els religiosos es lliuren principalment a l'estudi de la doctrina ordenada a la pietat, afirma el Doctor Angèlic. Els altres estudis no són propis dels religiosos, la vida dels quals s'ordena als ministeris divins, sinó en quant es relacionen amb la teologia¹⁸.

Aquests religiosos, amb la seva activitat docent, no pretenen mai exercir una professió, ni tenen pròpiament –en l'ensenyament– una funció per complir en l'ordre civil. Si ho han fet tantes vegades, més enllà del que exigia la seva vocació religiosa –amb molt de fruit per a l'Església, i per a la mateixa societat civil– ha estat generalment per omplir un buit gairebé total, com a l'Edat Mitjana, o per oposar un dic a la descristianització de la cultura, com a l'Edat Moderna i encara als nostres temps. És a dir, han hagut d'esmenar d'alguna manera l'absència de fidels cristians que s'ocupessin professionalment, amb competència i bona formació religiosa, d'aquest aspecte tan delicat i transcendental de la vida de la societat: i així fan, no una professió –un treball– civil, sinó un meritori apostolat religiós.