És molt diversa també la nostra tasca de la que ordinàriament fan altres seglars, en associacions o moviments de tipus variat, promoguts més o menys directament per la Jerarquia ordinària de l’Església, o per ordes o congregacions religioses.

Són associacions o moviments en què no s’exigeix una dedicació plena a l’exercici de l’apostolat; amb un vincle feble, gairebé inexistent o pràcticament nul, que uneix ben poc els membres a l’associació; amb una falta també de profunditat —no necessiten res més—, de rigor i de continuïtat en la formació ascètica i doctrinal, que de fet —d’altra banda— no es pot dir que els és indispensablement necessària per a les seves finalitats.

Però, encara que tinguessin totes aquestes coses, els faltaria sempre aquesta unió íntima i total entre la labor professional i la labor apostòlica que caracteritza fonamentalment la vocació específica i les exigències ascètiques específiques dels socis de l’Obra; que té com a conseqüència pràctica que ni l’Opus Dei ni els seus membres no necessitin diners de ningú, ja que se sostenen amb el fruit del treball professional, tot i que —en canvi— a les obres apostòliques que duem a terme, els serà indispensable per al seu bon desenvolupament la col·laboració generosa de gent catòlica o no, que amb la seva oració, el seu treball o els seus diners enforteixin l’eficàcia.