No ens pot estranyar tampoc, fills meus, encara que sigui dolorós comprovar-ho, que hi hagi qui inconscientment formi el contorn natural d’aquestes persones, a les quals acabo d’al·ludir, i es deixi portar per llocs comuns —que cal enderrocar, perquè limiten, i condicionen, l’acció divina i la vitalitat de l’Església— i per prejudicis, que neixen de l’error, de la falta de doctrina.

Aquestes altres persones, a les quals ara em refereixo, encara que siguin honrades, no aconsegueixen veure la rectitud i la legitimitat d’un horitzó d’aspiracions nobles tan obert davant dels seus ulls com el que ofereix l’Obra; encara que siguin bones, no resisteixen el martelleig de la informació unilateral o equivocada, portada per gent aparentment respectable; encara que siguin incapaces de fer el mal, no fan el bé, per por dels poderosos; encara que siguin llestes i fins i tot doctes, no perceben l’eficàcia del servei a Déu i a la seva Església que es desenvolupa en la seva presència, ni la doctrina teològica que el sustenta, ni la norma jurídica que requereix.