Igual que l’ajuda als que estan malalts, als que són pobres, és una almoina material, l’ajuda als que tenen pobresa de doctrina és també almoina: almoina, caritat espiritual, que hem de distribuir oportunament, a mans plenes.

Cal donar doctrina, per ofegar el mal en abundància de bé. La veritat no pot ser un article de luxe. Cal sembrar abundantment entre els fidels la bona doctrina, la doctrina segura —amb el convenciment que el que proposa el Magisteri com a veritat de fe es mantindrà incommovible—, i deixar i ensenyar la llibertat sobre el que és opinable.

Sembrar, fills meus, amb claredat, sense ambigüitats; perquè no podem permetre que imperi l’escepticisme pràctic: la veritat és una. Amb do de llengües —us acostumo a dir, recordant amb goig la vinguda de l’Esperit—, que sap acomodar-se sempre a la condició, a la capacitat i a la formació del que escolta, i que és fruit de la preparació oportuna del que parla, i de l’amor i de la fe amb què dugui a terme aquesta tasca apostòlica.