Coepit Iesus facere et docere, Jesús va fer i va ensenyar: cal ensenyar, fills meus, amb l’exemple. La gent creurà en la vostra doctrina quan vegi les vostres bones obres, la vostra manera d’obrar. El bon exemple arrossega sempre. Però, perquè sigui eficaç, ha de ser conseqüència de la senzillesa i de la naturalitat amb què els socis de l’Obra saben viure el que ensenyen.

És afirmació donada per cristians corrents, en l’exercici recte i responsable de la seva professió o ofici, en el compliment fidel de tots els seus deures cívics, en la pràctica —que és també deure— de tots els seus drets, en la manera d’afrontar i resoldre els problemes diaris i les fatigues de la vida al món: a través, en una paraula, de totes les seves relacions humanes, inspirades i viscudes cristianament, amb un motiu sobrenatural, per amor a Déu i al proïsme.

Per ser aquest l’exemple que ha de donar, potser de lluny, a distància, no cridarà mai l’atenció un soci de l’Obra; però, qui s’hi apropi, qui el tracti, no tardarà gaire a poder dir: aquí hi ha Crist. Perquè se sentirà commogut per aquest Christi bonus odor, que és el perfum de l’ànima en el tracte continu amb el Senyor.