Basats en aquest exemple de desinterès franc i eficaç —fet possible, alimentat, pel tracte continu amb el nostre Pare Déu, per la nostra devoció confiada a Santa Maria, per l’amor a l’Església i al Romà Pontífex, per l’oració i per la mortificació—, heu d’intentar conrear l’amistat amb els vostres col·legues de professió, amb les persones que per qualsevol altre motiu hàgiu de tractar.

Obrareu així, filles i fills meus, no certament per utilitzar l’amistat com a tàctica de penetració social: això faria perdre a l’amistat el valor intrínsec que té; sinó com una exigència —la primera, la més immediata— de la fraternitat humana, que els cristians tenim l’obligació de fomentar entre els homes, per diversos que siguin els uns dels altres.

I, alhora, per amor a Déu: perquè l’amistat facilita la confidència; i fa així possible l’apostolat de la doctrina, l’acostament al Senyor d’aquestes ànimes, d’aquests amics el bé dels quals desitgem.