No es tracta, per tant, d’encobrir la mateixa personalitat o condició; ni de mantenir un aspecte extern determinat, que no sigui el que els correspon, el que els és connatural; ni d’actuar així per tàctica apostòlica; ni d’adoptar camuflatges innecessaris.

Totes aquestes rareses o hipocresies són impossibles a l’Obra; es poden produir, en tot cas, en les persones que intentin disfressar-se de seglars, o aparentar d’alguna manera que no són religiosos, relaxant-se —n’he conegut alguns— potser per tàctica apostòlica: una tàctica perillosa, per cert, que es podria convertir —perquè la sinceritat reclama sempre els seus drets— en una veritable apostasia de l’estat religiós, organitzada amb tècniques de perversió intel·lectual i de costums.