58
Beneïu Déu i proclameu davant de tots els vivents les meravelles que ha obrat a favor vostre, perquè ells també beneeixin i cantin el seu nom. Feu conèixer a tothom les obres de Déu. Nosaltres, filles i fills meus, no hem d’encobrir ni d’ocultar res; l’espontaneïtat de la nostra conducta i del nostre comportament no pot ser confosa per ningú amb el secret.
No he tingut mai secrets, ni els tinc ni els tindré. Tampoc no els té l’Obra: no estaria bé que els tingués, i jo, que en soc el Fundador, no ho sabés. El secret és innecessari per a l’Opus Dei: no l’ha necessitat mai, ni el necessita ara, ni el necessitarà mai. El tresor que Déu ha dipositat en nosaltres, la llum que hem de comunicar és un secret a veus: perquè tenim l’obligació, la missió divina, de proclamar-lo als quatre vents.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/cartas-2/89/ (03/02/2026)