Sincers també i senzills amb qui en l’Obra té la missió de dirigir-vos i de formar-vos, perquè us puguin conduir i ajudar amb afecte, amb fermesa, amb comprensió i amb eficàcia. Sincers amb delicadesa, però salvatgement sincers.

Sense temor de cap mena per manifestar tot el que pugui facilitar aquesta direcció, que us porta a Déu, millora el vostre esperit i la vostra formació, guareix ràpidament qualsevol ferida i redreça a temps qualsevol desviació, per greu que sigui o que pugui semblar: no oblideu mai que l’única cosa veritablement greu seria ocultar aquesta ferida o aquesta desviació a qui és metge, guia i pastor.

Sinceritat, finalment, en la nostra vida de família. Perquè la conducta espontània i oberta és un mitjà eficacíssim per fer amable i veritablement cordial el vostre tracte mutu, i per facilitar que us pugueu ajudar sempre: també, quan sigui necessari, amb la correcció fraterna.