Aquesta entranya efectivament catòlica de l’Opus Dei ens exigeix tenir un ànim gran, universal, capaç de treure tantes coses bones del tresor del nostre cor —de bono thesauro profert bona—, per superar i abatre les nombroses barreres mentals i psicològiques que els homes posen a la fraternitat dels fills de Déu.

Una d’aquestes barreres —potser la més perniciosa, en aquesta època històrica del món— és el nacionalisme, que dificulta la comprensió i la convivència, que és incompatible amb l’autèntic amor a la mateixa pàtria i que és un gran obstacle per a la cerca del bé comú de la societat humana.

L’exageració més gran, la dificultat més nociva, es produiria si aquest nacionalisme es portés a les coses de Déu, que és on majoritàriament ha de resplendir la unió de tot i de tots en l’amor de Jesucrist.