La realitat d’aquesta unió en la caritat cristiana s’ha de manifestar amb obres —en tot l’àmbit de la societat dels homes— i no admet el classisme, menys encara l’esperit de casta o de secta: ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.

Aconseguir aquesta unitat i fer que es mantingui és una tasca difícil que s’alimenta d’actes d’humilitat, de renúncies, de silencis, de saber escoltar i comprendre, de saber noblement interessar-se pel bé del proïsme, de saber disculpar sempre que faci falta: de saber estimar veritablement, amb obres.

Nosaltres hem de contribuir a aquesta gran tasca cristiana amb un afany apostòlic decidit, i fer que tots els que s’apropin a l’Obra se sentin moguts a treballar en favor d’aquesta unitat, de la comprensió mútua que porta a la convivència i al benestar humà, espiritual i material.