A l’Església i a la societat civil no hi ha fidels ni ciutadans de segona categoria. Tant en l’aspecte apostòlic com en el temporal, són arbitràries i injustes les limitacions a la llibertat dels fills de Déu, a la llibertat de les consciències o a les iniciatives legítimes. Són limitacions que procedeixen de l’abús d’autoritat, de la ignorància o de l’error dels que pensen que es poden permetre l’abús de fer discriminacions gens raonables.

Aquesta manera injusta i antinatural d’actuar —perquè va contra la dignitat de la persona humana— no pot ser mai camí per conviure, ja que ofega el dret de l’home a obrar segons la seva consciència, el dret a treballar, a associar-se, a viure en la llibertat dins dels límits del dret natural.