Vaig sentir en certa ocasió que en les grans batalles es repeteix un fenomen curiós. Encara que la victòria estigui assegurada amb antelació per la superioritat numèrica i de mitjans, després, en el tràfec del combat, no falten moments en què la derrota amenaça, per la feblesa d’un sector. Venen llavors les ordres terminants de l’alt comandament, i es tanquen les escletxes del flanc en dificultat.

―Vaig pensar en tu i en mi. Amb Déu, que no perd batalles, serem sempre vencedors. Per això, en la lluita per la santedat, si et notes sense forces, escolta els mandats, fes cas, deixa’t ajudar..., perquè Ell no falla.