Estàs avergonyit, davant de Déu i dels altres. Has descobert dins teu ronya vella i renovada: no hi ha instint, ni tendència dolenta, que no sentis a flor de pell... i tens el núvol de la incertesa dins el cor. A més a més, apareix la temptació quan menys ho vols o l’esperes, quan per fatiga afluixa la teva voluntat.

Ja no saps si t’humilia, encara que et dol veure’t així... Però que et dolgui per Ell, per Amor d’Ell; aquesta contrició d’amor t’ajudarà a restar vigilant, perquè la lluita durarà mentre visquem.