Li ha arribat el moment de la dura prova, i t’ha vingut a trobar tot desconsolat.

―¿Te’n recordes? Per a ell ―l’amic que et donava consells «prudents»―, la teva manera de procedir només era utopia, fruit d’una deformació d’idees, captació de voluntats, i... «agudeses» per l’estil.

―«Això d’entregar-se al Senyor ―sentenciava― és una exacerbació anormal del sentiment religiós.» I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s’hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.