Em comentaves que hi ha escenes de la vida de Jesús que t’emocionen més: quan es posa en contacte amb homes en carn viva..., quan duu la pau i la salut als qui tenen destrossats l’ànima i el cos pel dolor... T’entusiasmes ―insisties― en veure’l curar la lepra, retornar la vista, guarir el paralític de la piscina: el pobre de qui no se’n recorda ningú. ¡El contemples llavors tan profundament humà, tan al teu abast!

―Doncs..., Jesús continua sent el d’aleshores.