Vaig veure rubor en el rostre d’aquell home senzill, i gairebé llàgrimes als ulls: prestava generosament la seva coŀlaboració en bones obres, amb els diners honrats que ell mateix guanyava, i va saber que «els bons» titllaven de bastardes les seves accions.

Amb ingenuïtat de neòfit en aquestes batalles de Déu, mussitava: «¡Veuen que em sacrifico... i encara em sacrifiquen!»

―Hi vaig parlar a poc a poc: besà el meu Santcrist, i la seva natural indignació va esdevenir pau i goig.