Aquell encant inconcret i plaent del món..., tan constant. Les flors del camí ―te n’atrauen els colors i les aromes...―; els ocells del cel; totes les criatures...

―¡Pobre fill meu!: és raonable. Altrament, si no et fascinessin, ¿quin sacrifici podries oferir a nostre Senyor?