«¿Qui ha dit que, per arribar a la santedat, calgui refugiar-se en una ceŀla o en la soledat d’una muntanya?», es preguntava, atònit, un bon pare de família, que afegia: «Llavors serien santes, no les persones, sinó la ceŀla o que han oblidat que el Senyor ens ha dit expressament a tots i a cadascú: sigueu sants, com el meu Pare celestial és sant.»

―Només li vaig comentar: «A més de voler el Senyor que siguem sants, a cadascú li concedeix les gràcies oportunes.»