384

Ordre, autoritat, disciplina... ―Escolten, ¡si és que escolten!, i somriuen cínicament, aŀlegant ―elles i ells― que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem o que ens acomodem als seus descamins; no comprenen ―¡quines protestes tan grolleres!― que les seves formes no siguin ―¡no ho poden ser!― acceptades per l’autèntica llibertat dels altres.

Aquest punt en un altre idioma