No és el mateix un vent suau que l’huracà. Davant el primer, tothom resisteix: és un joc de nens, comèdia de lluita.

―Petites contradiccions, escassetat, angunietes... Les passaves de bon grat, i vivies la interior joia de pensar: ¡ara sí que treballo per Déu, perquè tenim Creu!...

Però, pobre fill meu: va arribar l’huracà, i sents un sacseig, unes estrebades que arrencarien arbres centenaris. Això..., dins i fora. ¡Confia! No podrà desarrelar i el teu Amor, ni treure’t del teu camí..., si tu no t’apartes del «cap», si sents la unitat.