Vam fer l’oració de la tarda enmig del camp, cap al tard. Devíem tenir una aparença força curiosa, per a un espectador que no estigués en antecedents: asseguts per terra, en un silenci que només interrompia la lectura d’uns punts de meditació.

Aquella oració enmig del camp, «empenyent fort» a tots els qui venien amb nosaltres, i a l’Església, i a les ànimes, va ser grata al Cel i fecunda: qualsevol lloc és apte per a aquesta trobada amb Déu.