M’agrada comparar la vida interior a una vestimenta, al vestit de noces de què parla l’Evangeli. El teixit es compon de cadascun dels hàbits o pràctiques de pietat que, com fibres, fan consistent la tela. I així, igual com un vestit amb un esquinç es menysprea, encara que la resta estigui en bones condicions, si fas oració, si treballes..., però no ets penitent ―o a l’inrevés―, la teva vida interior no és ―per dir-ho així― íntegra.