No ens vulguem enganyar... ―Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se’n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que toquem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, vivent: ens veu, ens sent, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres intencions més amagades.

Ho creiem, això.., però ¡vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell ni un pensament, ni una paraula; perquè no l’obeïm, ni intentem dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem...

―¿Continuarem vivint amb una fe morta?