Si, per alliberar-te, haguessin empresonat un íntim amic teu, ¿no procuraries anar a visitar-lo, a xerrar una estona amb ell, a portar-li obsequis, caliu d’amistat, consol?... I, ¿si aquesta xerrada amb l’empresonat fos per salvar-te a tu d’un mal i aportar-te un bé..., l’abandonaries? I, ¿si, en lloc d’un amic, fos el teu pare mateix o el teu germà?

―¡I doncs!