Han desconegut allò que tu anomenes el teu «dret», que jo t’he traduït com el teu «dret a la supèrbia»... ¡Pobre esperpent! ―Has sentit, perquè no et podies defensar ―era poderós l’atacant―, el dolor de cent plantofades. ―I, malgrat tot, no aprens a humiliar-te.

Ara és la teva consciència la que t’argüeix: et diu superb... i covard. ―Dona gràcies a Déu, perquè ja vas entreveient el teu «deure de la humilitat».