Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l’amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia ―no en trec cap lletra―, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar determinades conjuntures, determinades circumstàncies favorables...

Gira els ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats van sorgir conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per anticipar la seva vida pública. Amb dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s’admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes... Però Jesucrist compleix del seu Pare, i espera: ¡obeeix!

―Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar el món sencer a Déu, quan s’insinuïn aquelles iniciatives ―ànsies potser de deserció―, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves senderes.