Compleixes un pla de vida exigent: matineges, fas oració, reps els Sagraments, treballes o estudies molt, ets sobri, et mortifiques..., ¡però notes que et falta alguna cosa!

Porta al teu diàleg amb Déu aquesta consideració: com que la santedat ―la lluita per arribar-hi― és la plenitud de la caritat, has de revisar el teu amor a Déu i, per Ell, als altres. Potser descobriràs llavors, amagats en la teva ànima, grans defectes, contra els quals ni tan sols lluitaves: no ets bon fill, bon germà, bon company, bon amic, bon coŀlega: i, com que estimes desordenadament «la teva santedat», ets envejós.

Et «sacrifiques» en molts detalls «personals»: per això estàs enganxat al teu jo, a la teva persona i, en el fons, no vius per a Déu ni per als altres: només per a tu.