Comporta’t com si depengués de tu, només de tu, l’ambient del lloc on treballes: ambient de laboriositat, d’alegria, de presència de Déu i de visió sobrenatural.

―No entenc la teva abúlia. Si topes amb un grup de companys una mica difícil ―que potser ha arribat a ser difícil per la teva deixadesa―, te’n desentens, fuges d’estudi, i penses que són un pes mort, un llast que s’oposa a les teves iŀlusions apostòliques, que no t’entendran...

―¿Com vols que t’escoltin si, a part d’estimar-los i servir-los amb la teva oració i mortificació, no hi parles?...

―¡Quantes sorpreses t’enduràs el dia que et decideixis a tractar-ne un, un altre, i un altre! A més a més, si no canvies, amb raó podran exclamar, assenyalant-te amb el dit: «Hominem non habeo!» ―¡no tinc qui m’ajudi!