Llistat de punts
Sempre és possible arribar a ser sants
Fills meus, endavant amb alegria, amb esforç: res no ens pararà al món, mentre servim el Senyor, perquè tot és bo per als que estimen Déu: diligentibus Deum, omnia cooperantur in bonum.121 A la vida tot es pot arreglar menys la mort, i per a nosaltres la mort és vida. Res no té importància si hi ha sinceritat, sentit sobrenatural i bon humor: res no està mai perdut. Barrabás era un homicida i un revoltós, i la Mort de Crist —vida per Vida— el salva a ell de morir. Dimes era un lladre, un delinqüent: i una paraula humil de penediment, una oració senzilla i confiada, i Jesús —vida per Vida— el salva a ell de morir eternament. Rectifica, que mai és tard per rectificar; però rectifica immediatament, fill meu!
Moltes persones diferents venen i vindran a l’Opus Dei: tota mena de persones. Algunes, cridades també al final de la tarda,122 com aquells operaris de la vinya. M’alegrarà molt veure arribar a l’Obra, cridat per Déu, un home al final de la seva vida: potser una ànima que ha passat anys i anys lluny de Jesucrist. Sempre hi ha lloc per a un operari d’última hora; i —si és fidel— rebrà el premi de la glòria, potser amb només uns minuts d’amor, lligat voluntàriament a la creu de peus i mans: perquè la santedat no es basa a fer moltes coses, sinó a estimar molt. Un gran Amor ens espera al Cel: sense traïcions, sense enganys: tot l’amor, tota la bellesa, tota la grandesa, tota la ciència... I sense embafament: ens sadollarà sense sadollar.
Sempre hi ha hagut heretges —ja n’hi havia en vida dels Apòstols— que han intentat treure’ns aquesta esperança. Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.123
Portem totes les dificultats d’aquesta navegació nostra, al mig dels mars del món, amb l’esperança del cel: per a nosaltres i per a totes les ànimes que vulguin estimar, l’aspiració és arribar fins a Déu: la glòria del Cel. Si no, res de res val la pena. Per anar al Cel, hem de ser fidels. I per ser fidels, cal lluitar, anar cap endavant en el nostre camí, encara que alguna vegada caiguem de morros: amb Ell ens aixecarem.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/cartas-1/5292/ (17/11/2025)