Llistat de punts

Fidelitat a la fe

A aquella multitud que segueix el Senyor després de la multiplicació dels pans i els peixos, Jesús els va dir: us ho ben asseguro, vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.⁸⁶ Els miracles que fa el Senyor tenen aquesta finalitat principal: posar de manifest la seva divinitat, perquè tinguem fe. Ells li preguntaren: “com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?” Jesús els respongué: “l’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat”. Li replicaren: “i tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem?” Què pots fer?⁸⁷

Si falta la voluntat de creure, la disposició humil de l’ànima, els prodigis de Déu no es veuen; la intel·ligència es mou en un pla sense relleu, sense el sentit del que és sobrenatural. Per això, quan Jesús els parla del Pa de Vida, de l’Eucaristia, ells continuen pensant en el pa de la terra. Ells li demanen: Senyor, dona’ns sempre pa d’aquest.⁸⁸ I quan els proposa el misteri que han de creure, en els seus termes precisos, sense possibilitat d’eludir-ne el contingut sobrenatural objectiu, quan els exigeix l’acte de fe teologal —els dona prou gràcia per creure—, es produeix la desbandada. Des d’aleshores, molts dels seus deixebles van deixar de seguir-lo i ja no caminaven amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze: “també vosaltres em voleu deixar?” Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.⁸⁹

Ara demano, per a vosaltres i per a mi, la fe de Pere, quae per caritatem operatur,⁹⁰ que actua per l’amor. Una fe viva, infrangible, sense vacil·lacions, sense atenuar-ne el contingut, sense una ombra, operativa.

Rectificar cada dia una mica

Constants, alegres, rectificant cada dia una mica, com fan els vaixells a alta mar, per arribar a port. Els sants han estat com nosaltres: han tingut bona voluntat i la sinceritat de rectificar, en la seva vida interior, en la seva lluita: amb victòries i amb derrotes, que de vegades són victòries; buscant el tracte amb Déu, que és esperança, que és fe, que és Amor. El nostre Déu està content amb aquesta lluita nostra, que és senyal cert que tenim vida interior, desig de perfecció cristiana.

Recordeu quan Joan i Jaume es van apropar a Jesús i li van dir: “Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem”. Jesús els preguntà: “Què voleu que faci per vosaltres?”. Ells li respongueren: “Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra”. Jesús els contestà: “No sabeu què demaneu. Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?” Ells li respongueren: “possumus”, sí que podem.¹⁰² El camí de la Glòria passa per les estretors de la mort. O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.¹⁰³

Fills meus, diguem amb Joan i Jaume: possumus!^******Omnia possum in eo qui me confortat;¹⁰⁴ em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. Ompliu-vos de confiança, perquè Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist:¹⁰⁵ podrem, si cooperem, perquè tenim assegurada la fortalesa de Déu: quia tu es, Deus, fortitudo mea.¹⁰⁶

La nostra pedagogia està formada per afirmacions, no per negacions, i es redueix a dues coses: obrar amb sentit comú i amb sentit sobrenatural. Entre altres manifestacions d’aquesta pedagogia, n’hi ha una que es pot expressar així: molta confiança en Déu, confiança en els altres, i desconfiança en nosaltres mateixos.

No us fieu fàcilment del propi judici: de la mateixa manera que el metall preciós es posa a prova —necessita la pedra de toc—, nosaltres hem de veure si el nostre judici és or fi —en l’aspecte humà i en el sobrenatural— tenint en compte l’opinió dels altres, especialment dels qui tenen gràcia d’estat per ajudar-nos. Per això hem de tenir la bona disposició de rectificar el que abans hàgim afirmat. Que no és cap humiliació rectificar: és un acte ple de rectitud, que està dins d’aquella pedagogia sobrenatural.

El bé sobrenatural d’una única persona, és millor que el bé natural de l’univers sencer.¹⁰⁷ Cal demanar a Déu que posi sempre en la nostra intel·ligència aquesta fe i aquesta visió sobrenatural, que doni una jerarquia objectiva a les nostres idees, als nostres afectes i a les nostres obres. Cal demanar aquest criteri, perquè és un do de Déu.