Llistat de punts

Necessitat de la humilitat

M’agradaria fer-vos sentir, juntament amb el goig que la vostra crida divina us produeix, una humilitat íntima i sincera, que no només és compatible amb l’esperança i amb la grandesa d’ànim, sinó que és la seva millor defensa i garantia. Perquè no tota seguretat és digna de lloança, sinó només la que abandona les cures en la mesura que ho ha de fer i en les coses en què no s’ha de témer. Així és com la seguretat és una condició per a la fortalesa i per a la magnanimitat.⁴

Cadascun de nosaltres és com aquell gegant de la Sagrada Escriptura: tenia el cap d’or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; les cames, de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d’argila.⁵ No oblidem mai aquesta debilitat del fonament humà, i així serem prudents —humils— i no passarà el que li va passar a aquella estàtua colossal: una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols. En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre.⁶

Escolteu, fills meus, el que l’Esperit Sant ens diu per sant Pau: qui es pensi estar dret, que miri de no caure. Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.⁷

Heus aquí; jo soc el Déu que anul·la els teus pecats i no els recorda. Veus? No els recordaré, diu, i això és propi de la clemència; però tu recorda’ls, perquè tinguis ocasió de corregir-te. Pau, tot i que ho sabia, recordava sempre els pecats, que Déu havia oblidat, fins al punt que deia: no soc digne de ser anomenat apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu; i: Crist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo soc el primer. No va dir: “era”; sinó: “soc”. Davant de Déu els pecats estaven perdonats, però davant de Pau persistien en el seu record. El que Déu havia anul·lat, ell mateix ho divulgava... Déu l’anomena “vas d’elecció”, i ell s’anomena “el primer pecador”. Si no s’havia oblidat dels pecats, pensa com recordaria els beneficis de Déu.⁶⁹

Sant Pau sap que és l’últim dels apòstols, però també sent el mandat d’evangelitzar. Com tu i com jo. Tu sabràs com ets. De mi et puc dir que soc una pobra cosa, un pecador que estima Jesucrist. Per gràcia de Déu no l’ofenem més, però em sento capaç de cometre totes les vileses que hagi comès qualsevol altre home.

Per això, si els altres —perquè el Senyor, en la seva bondat, no els deixa veure la nostra fragilitat— ens consideren millors que ells, ens lloen i mostren desconèixer que som pecadors, hem de pensar i meditar en el fons del nostre cor, amb humilitat veritable: tamquam prodigium factus sum multis: et tu adiutor fortis;⁷⁰ tothom em mirava com un prodigi: eres per a mi un castell de refugi

Humils, fills meus. Mireu que Jesucrist ens ha besat els peus quan els va besar als primers dotze. I Ell és qui és, i nosaltres som el que som: pobres criatures.

Si som fidels, si som humils, serem nets, mortificats, obedients; serem eficaços, a tot el món: com més humils, més eficaços. No hem vingut a manar, sinó a obeir. Venim a servir, com Jesús, que non venit ministrari, sed ministrare.⁷⁴ Mediteu moltes vegades les paraules del Baptista: Illum oportet crescere, me autem minui;⁷⁵ ell ha de créixer, i jo he de minvar.

Si vols ser gran, comença per ser petit; si vols construir un edifici que arribi fins al cel, pensa primer a posar el fonament de la humilitat. Com més gran és la mola que s’intenta aixecar i l’altura de l’edifici, més profund cal cavar el fonament. I mentre l’edifici que es construeix s’eleva cap amunt, qui cava el fonament va avall fins al més profund. Després, l’edifici, abans de pujar s’humilia, i la seva cúspide s’erigeix després de la humiliació.⁷⁶

Els defectes són motiu d’humilitat. Per ser humils, sinceritat amb Déu. Sinceritat amb un mateix

Sincers amb nosaltres mateixos. Més difícil encara. Ja heu sentit dir que el millor negoci del món seria comprar els homes pel que realment valen, i vendre’ls pel que creuen que valen. La sinceritat és difícil. La supèrbia violenta la memòria, l’enfosqueix: i es troba una justificació per cobrir de bondat el mal comès, que no s’està disposat a rectificar; s’acumulen arguments, raons, que van ofegant la veu de la consciència, cada vegada més feble, més confusa.

De la mateixa manera que la voluntat tendeix al bé o al bé aparent, la voluntat no es mouria mai cap al mal si el que no és bo no aparegués d’alguna manera com a bo.⁷⁹ Les passions, o la voluntat desviada, forcen l’enteniment, el fan assentir precipitadament, o eludir la consideració de certs aspectes que contrarien, per acollir-se, en canvi, a d’altres que afavoreixen —que adornen de bondat— aquella inclinació.

Sense humilitat, es deformen les consciències

Si no s’és humil, profundament humil, és fàcil arribar a deformar-se la consciència. Potser a la nostra vida, per debilitat, podrem obrar malament. Però les idees clares, la consciència clara: el que no podem és fer coses dolentes i dir que són santes.

Com menys humilitat es té, més greus són les conseqüències d’aquesta deformació. Perquè alguns arriben a no conformar-se amb aquesta acció subjectiva de tranquil·litzar la consciència; sinó que senten heralds d’una moral nova, missioners i profetes d’aquestes reivindicacions del mal, i difonen els seus errors amb el fervor d’una nova croada, i arrosseguen darrere seu els febles, que troben en aquestes doctrines noves la justificació de les seves obres matusseres, que se senten d’aquesta manera dispensats del dolor de la rectificació, que —per als humils— és un deure gustós.

No escolteu els profetes que us prediquen sense fonament, que propaguen visions imaginàries sense que el Senyor els hagi parlat. No paren de dir als qui em menyspreen: “Tot anirà bé! Ho ha dit el Senyor!” I els més obstinats diuen: “No us passarà cap desastre!”... Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.⁸⁰ Si després de llegir aquestes paraules de l’Escriptura Santa em dieu que per a una ànima corrent és difícil discernir, us donaré un criteri segur: l’amor a la Santíssima Mare de Déu, en primer terme; i, després, l’obediència, que és pedra de toc de la veritable humilitat.