Llistat de punts

El poder de Déu es revela en la flaquesa humana

I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, però ell m’ha donat aquesta resposta: “en tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder”. Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc feble és quan soc realment fort.⁷¹

Déu, quan vol fer alguna obra, fa servir mitjans desproporcionats, perquè es noti bé que l’obra és seva. Per això vosaltres i jo, que coneixem bé el pes aclaparador de la nostra mesquinesa, hem de dir al Senyor: encara que em vegi miserable, no deixo de comprendre que soc un instrument diví a les teves mans. No he dubtat mai que els treballs que hagi fet al llarg de la meva vida en servei de l’Església Santa, no els he fet jo: sinó el Senyor, encara que s’hagi servit de mi: ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel.⁷²

L’espectacle dels prodigis que Déu obra per les nostres mans ha de ser una ocasió per humiliar-nos, per lloar Déu i reconèixer que tot ve d’Ell, i que nosaltres no hem fet més que destorbar o, com a molt, ser pobres instruments a les mans del Senyor.

Hem de pensar que hi ha moltes altres ànimes que han treballat millor que cadascun de nosaltres, que s’han sacrificat més i han resat amb més perseverança; però que el Senyor s’ha volgut servir més de vosaltres i de mi que d’aquestes altres persones, perquè es vegi que és Ell el que actua, perquè es noti que els instruments no compten o compten molt poc.

Perquè Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu.¹²⁴

Després, filles i fills meus, quan us sembli que heu treballat molt en el servei del Senyor, repetiu les paraules que Ell mateix ens ha ensenyat: servi inutiles sumus; quod debuimus facere, fecimus;¹²⁵ som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.

El resum que faig sempre al final del dia, en fer el meu examen, és pauper servus et humilis! I això quan no he de dir: Josepmaria, Senyor, no està content de Josepmaria. Però, com que la humilitat és la veritat, són moltes les vegades que —igual que us passa a vosaltres— penso: Senyor, si no he pensat per a res en mi, si he pensat només en Tu i, per Tu, m’he ocupat només de treballar pels altres! Llavors la nostra ànima de contemplatius exclama amb l’Apòstol: vivo autem iam non ego: vivit vero in me Christus;¹²⁶ ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi.

Sense humilitat no podem mai servir eficaçment, perquè no sentirem la necessitat d’abandonar-nos confiadament a l’acció de la gràcia, no tindrem l’impuls continu d’acudir a Déu com a la nostra única força. I no assolirem del Senyor els favors que ens té reservats, per a la nostra santificació i la dels nostres companys: quoniam excelsus Dominus, et humilia respicit;¹²⁷ el Senyor és excels, però es mira els humils.

Fills de la meva ànima: sé que lluitareu per ser humils; sé que sereu així meravellosament eficaços, perquè sereu instruments dòcils a les mans de Déu. I portareu a tot el món la sal i la llum de Crist, principalment amb l’exemple de la vostra vida: emprenguem, doncs, vida nova; fem de la terra cel i mostrem així als gentils de quins grans béns estan privats. Perquè, quan vegin la nostra conducta exemplar, contemplaran l’espectacle mateix del regne del cel.¹²⁸