Llistat de punts

La missió sobrenatural que hem rebut no ens porta a distingir-nos i a separar-nos dels altres; ens porta a unir-nos a tothom, perquè som iguals que els altres ciutadans de la nostra pàtria. Som, ho repeteixo, iguals que els altres —no, com els altres— i hi tenim en comú les preocupacions de ciutadà, de la professió o de l’ofici que ens és propi, les altres ocupacions, l’ambient, la manera externa de vestir-nos i d’actuar. Som homes o dones corrents, que no ens diferenciem en res dels nostres companys i coŀlegues, dels que conviuen amb nosaltres en el nostre ambient i en la nostra condició.

M’agrada expressar-me en paràboles, i més d’una vegada he comparat aquesta missió nostra, seguint l’exemple de nostre Senyor, a la del llevat que, des de dins de la pasta,¹⁰ la fermenta fins a convertir-la en pa bo. He gaudit, en les meves temporades d’estiu, quan era una criatura, veient fer el pa. Llavors no pretenia treure’n conseqüències sobrenaturals: m’interessava perquè les serventes em portaven un gall, fet amb aquella pasta. Ara recordo amb alegria tota la cerimònia: era un veritable ritu preparar bé el llevat —un grapadet de massa fermentada, provinent de la fornada anterior—, que s’afegia a l’aigua i a la farina cernuda. Feta la mescla i pastada, la cobrien amb una flassada i, ben abrigada, la deixaven reposar fins que s’inflava a més no poder. Després, ficada a trossos dins el forn, en sortia aquell pa bo, ple d’ulls, meravellós. Perquè el llevat estava ben conservat i preparat, es deixava desfer —‍desaparèixer— enmig d’aquella quantitat, d’aquella multitud, que li devia la qualitat i la importància.

Que s’ompli d’alegria el nostre cor pensant a ser això: llevat que fa fermentar la pasta. La nostra vida no és egoista: és lluitar en primera línia, és ficar-nos dins el torrent de la societat, passant inadvertits; i arribar a tots els cors, fent en tots la gran tasca de transformar-los en bon pa, que sigui la pau —el goig i la pau— de totes les famílies, de tots els pobles: iustitia, et pax, et gaudium in Spiritu Sancto;¹¹ la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant.

Però, per ser llevat, cal una condició: que passeu inadvertits. El llevat no fa efecte si no es fica dins la massa, si no s’hi confon. No em cansaré de repetir-vos, fills meus, que no us heu de distingir en res dels altres; que la vostra aspiració ha de ser la de romandre on érem, sent el que som: cristians corrents, persones que fan una vida ordinària i senzilla.

Treball secular i laical

Corresponent a la crida que hem rebut de Déu, l’exemple que hem de donar, per coredimir amb Crist, exigeix de nosaltres —de vosaltres i de mi— una labor duta a terme de manera laical i secular: per fer un treball eclesiàstic —propi de clergues— ja hi ha els sacerdots i els religiosos. La nostra tasca no l’hem de fer a les esglésies, sinó a l’entranya de la vida civil, al mig del carrer. D’aquí el nostre deure de fer-nos presents, amb l’exemple, amb la doctrina i amb els braços oberts per a tothom, en totes les activitats dels homes.

Veig amb alegria els seglars que es posen al servei de l’Església, per portar, juntament amb els sacerdots, una vida de treball en les diferents associacions pietoses de fidels. Però el Senyor a nosaltres ens demana un apostolat capil·lar, d’irradiació apostòlica en tots els ambients. No podem tenir una vida avorrida, mediocre, de compromís. Amb això no vull dir que els fidels que treballen al costat dels sacerdots en labors eclesiàstiques tinguin la vida avorrida, perquè d’altra banda també fan una gran tasca.

El nostre treball es desenvolupa, cada dia, al mig dels centenars de persones amb les quals estem en contacte des que ens despertem al matí fins que s’acaba la jornada: els parents, el servei, els col·legues de feina, els clients, els amics. En cadascun d’ells hi hem de reconèixer Crist, en cadascun d’ells hi hem de veure Jesús com el nostre germà; i així ens serà més fàcil prodigar-nos en serveis, en atenció, en afecte, en pau i en alegria.

Aquest ideal nostre, ple d’obres, aproparà moltes ànimes a l’Església, i molts joves, molts homes madurs, i moltes persones d’edat, amb generositat i amb valentia, també vindran a unir-se braç a braç a nosaltres en el servei de Déu a la seva Obra.