Llistat de punts

Quan, per boca de Jeremies, el Senyor prediu el futur alliberament del poble hebreu que és a l’exili, i fa notar que, si abans els havia tret d’Egipte, ara traurà els seus servents de terra Aquilonis et de cunctis terris,²² penso que hi haurà moltes crides a l’Obra de Déu, sense discriminació. El Senyor els portarà de totes les classes socials, de tots els talents, dels que són a dalt, dels que són a baix, i —com torna a dir Jeremies— dels que són a les entranyes de la terra.

Escolteu el profeta: Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques. Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s’amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor.²³

Som instruments a les mans de Déu, qui omnes homines vult salvos fieri,²⁴ que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Els meus fills, per la formació veritablement contemplativa del nostre esperit, han de sentir dins de la seva ànima la necessitat de buscar Déu, de trobar-lo i de tractar-lo sempre, admirant-lo amb amor enmig de les fatigues del seu treball ordinari, que són terrenys cuidats, però purificats i elevats a l’ordre sobrenatural; i han de sentir igualment la necessitat de convertir tota la seva vida en apostolat, que flueix de l’ànima per traduir-se en obres externes: caritas mea cum omnibus vobis in Christo Iesu,²⁵ us estimo a tots en Jesucrist.

Unitat de vida. Rectitud d’intenció. Filiació divina

Del que acabo d’escriure es dedueix que és necessària, per als fills de Déu que Ell ha cridat a la seva Obra, la unitat de vida. Una unitat de vida que té simultàniament dues facetes: la interior, que ens fa contemplatius, i l’apostòlica, a través del nostre treball professional, que és visible i externa.

Us ho tornaré a dir: la nostra vida és treballar i resar, i al revés, resar i treballar. Perquè arriba el moment en què no se saben distingir aquests dos conceptes, aquestes dues paraules, contemplació i acció, que acaben significant el mateix en la ment i en la consciència.

Mireu el que diu sant Tomàs: quan de dues coses una és la raó de l’altra, l’ocupació de l’ànima en una no impedeix ni disminueix l’ocupació en l’altra... I com que Déu és concebut pels sants com la raó de tot el que fan o coneixen, la seva ocupació en percebre les coses sensibles, o en contemplar o fer qualsevol altra cosa, en res no els impedeix la divina contemplació, ni viceversa.²⁶

Para no perdre aquesta unitat de vida, posem el Senyor com a fi de tots els nostres treballs, que hem de fer non quasi hominibus placentes, sed Deo qui probat corda nostra;²⁷ no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que examina els nostres cors. A més, hem de buscar la presència de Déu: quaerite Dominum et confirmamini, quaerite faciem eius semper;²⁸ cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder, busqueu sempre la seva presència.

Aixequeu el cor a Déu, quan arribi el moment dur de la jornada, quan la tristesa vulgui entrar en la nostra ànima, quan sentim el pes d’aquest laborar de la vida, dient miserere mei Domine, quoniam ad te clamavi tota die: laetifica animam servi tui, quoniam ad te Domine animam meam levavi;²⁹ Senyor, compadeix-te de mi, que tot el dia t’invoco. Dona aquest goig al teu servent; a tu, Senyor, elevo la meva ànima.

L’exemple no es dona només amb bones paraules, sinó amb les obres. Els que pretenen fer-ho d’una altra manera, mereixen sentir-hi i han de meditar aquest passatge de l’Escriptura: aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué: els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.⁴⁹

Paraules i obres, fe i conducta, en unitat de vida, hem dit ja en una altra ocasió. Obrar d’una altra manera, fer les coses per vanitat, per deixar-se veure, amb espectacle, ha merescut aquestes paraules, que van sortir de la boca de Crist: omnia vero opera sua faciunt ut videantur ab hominibus,⁵⁰ en tot actuen per fer-se veure de la gent.

De què servirà?, pregunta Jaume a la seva epístola catòlica, germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? I afegeix: com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.⁵¹

És millor ser cristià sense dir-ho, que dir-ho sense ser-ho. Ensenyar és una cosa òptima, però amb la condició que es practiqui el que s’ensenya. Nosaltres tenim un sol Mestre, aquell que va parlar i totes les coses van ser fetes; les mateixes obres que Ell ha fet en silenci són dignes del Pare. Qui comprèn veritablement la paraula de Jesús, pot entendre el seu mateix silenci; i llavors serà perfecte, perquè obrarà de conformitat amb la seva paraula i es manifestarà mitjançant el seu silenci.⁵²

Obligació de donar exemple. Obligació de donar doctrina

Esteu obligats a donar exemple, fills meus, en tots els terrenys, també com a ciutadans. Us heu d’esforçar a complir els vostres deures i en exercir els vostres drets. Per això, en desenvolupar l’activitat apostòlica, com a ciutadans catòlics observem les lleis civils amb el màxim respecte i acatament, i dins de l’àmbit d’aquestes lleis sempre ens esforcem per treballar.

Amb la crida divina i la formació específica, hem de ser sal de la terra i llum del món,⁵³ perquè estem obligats a donar exemple amb un sant desvergonyiment: vir quidem non debet velare caput suum quoniam imago et gloria Dei est.⁵⁴ Som imatge de Déu: per tant, que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.⁵⁵ Però no hem de fer ostentació, no hem de ser com aquests venedors de llaminadures que porten tota la seva mercaderia al descobert, per atreure, sinó que hem d’obrar amb naturalitat: si ho veuen, que ho vegin.

Nosaltres, filles i fills meus, hem de fer el mateix, perquè ens empeny aquesta mateixa caritat de Crist: caritas Christi urget nos.⁶ Amb la llum sempre nova de la caritat, amb un amor generós a Déu i al proïsme, renovarem, d’acord amb l’exemple que ens va donar el Mestre, les nostres ànsies de comprendre, de disculpar, de no sentir-nos enemics de ningú.

La nostra actitud —davant de les ànimes— es resumeix així, en aquesta expressió de l’Apòstol, que és gairebé un crit: caritas mea cum omnibus vobis in Christo Iesu!:⁷ us estimo a tots en Jesucrist. Amb la caritat, sereu sembradors de pau i d’alegria al món, estimant i defensant la llibertat personal de les ànimes, la llibertat que Crist respecta i ens va guanyar.⁸

L’Obra de Déu ha nascut per estendre per tot el món el missatge d’amor i de pau que el Senyor ens ha llegat; per convidar tots els homes a respectar els drets de la persona. Així vull que els meus fills es formin, i així sou.

A la vostra unitat de vida ha de correspondre una magnanimitat espontània, renovada cada dia, que ha de ser patent i s’ha de manifestar en totes les coses, de manera que —com a fidels soldats de Crist Jesús al món— sapigueu oferir-vos en holocaust, dient de debò: amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això.⁹