Llistat de punts

Quan, per boca de Jeremies, el Senyor prediu el futur alliberament del poble hebreu que és a l’exili, i fa notar que, si abans els havia tret d’Egipte, ara traurà els seus servents de terra Aquilonis et de cunctis terris,²² penso que hi haurà moltes crides a l’Obra de Déu, sense discriminació. El Senyor els portarà de totes les classes socials, de tots els talents, dels que són a dalt, dels que són a baix, i —com torna a dir Jeremies— dels que són a les entranyes de la terra.

Escolteu el profeta: Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques. Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s’amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor.²³

Som instruments a les mans de Déu, qui omnes homines vult salvos fieri,²⁴ que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Els meus fills, per la formació veritablement contemplativa del nostre esperit, han de sentir dins de la seva ànima la necessitat de buscar Déu, de trobar-lo i de tractar-lo sempre, admirant-lo amb amor enmig de les fatigues del seu treball ordinari, que són terrenys cuidats, però purificats i elevats a l’ordre sobrenatural; i han de sentir igualment la necessitat de convertir tota la seva vida en apostolat, que flueix de l’ànima per traduir-se en obres externes: caritas mea cum omnibus vobis in Christo Iesu,²⁵ us estimo a tots en Jesucrist.

El Senyor ens ha cridat a la seva Obra perquè difonguem per tota la terra el seu missatge d’amor infinit. No hi ha cap ànima que pugui quedar exclosa de la nostra caritat. Quan el cristià comprèn i viu la catolicitat de l’Església, quan adverteix la urgència d’anunciar la nova de salvació a totes les criatures, sap que s’ha de fer tot amb tots per salvar-ne alguns.²³

I el nostre desig apostòlic es converteix efectivament en vida; comença pel que té al seu abast, per la tasca ordinària de cada dia, i a poc a poc estén en cercles concèntrics el seu afany de messes: en el si de la família, al lloc de feina; en la societat civil, en la càtedra de cultura, en l’assemblea política, entre tots els seus conciutadans de qualsevol condició social; arriba fins a les relacions entre els pobles, i en el seu amor inclou races, continents, civilitzacions ben diverses.

Però l’apòstol ha de començar a fer la seva labor divina en el que té al costat, sense esgotar el seu zel en fantasies o en desitjos. I aquest és el consell que us dono. Arribarà el dia en què podreu posar en pràctica els vostres desitjos d’amor i d’apostolat entre gent de tota la terra. Ara, filles i fills meus, l’Obra està naixent i us veieu materialment reduïts a uns àmbits limitats, però l’esperit és universal i serem també universals de fet: la nostra empresa sobrenatural no coneix fronteres.

Esperit universal

Aquest és el nostre esperit, i ho demostrarem sempre obrint les portes de casa nostra a persones de totes les ideologies i de totes les condicions socials, sense cap distinció, amb el cor i els braços disposats a acollir tothom. No tenim la missió de jutjar, sinó el deure de tractar fraternalment tots els homes.

No hi ha cap ànima que excloguem de la nostra amistat, i ningú no s’ha d’apropar a l’Obra de Déu i marxar buit: tothom s’ha de sentir estimat, comprès, tractat amb afecte. A l’últim pobrissó que estigui ara al racó més amagat del món, fent mal, també l’estimo i, amb la gràcia de Déu, donaria la meva vida per salvar la seva ànima.

Amb la ment clara, amb la formació que rebeu, sabreu en cada cas el que és essencial, en quines coses no es pot cedir. També estareu en condicions de discernir aquestes altres coses que alguns tenen com a immutables, quan no són més que el producte d’una època o d’uns determinats costums: i aquest discerniment us facilitarà la disposició de cedir gustosament. I cedireu també —quan estiguin en joc les ànimes— en el que encara és més opinable, que és gairebé tot.

Insisteixo, tanmateix, que no us heu de deixar enganyar per falses compassions. Molts que semblen moguts per desitjos de comunicar la veritat cedeixen en coses que són intangibles, i anomenen comprensióamb els equivocats el que només és una crítica negativa, de vegades brutal i despietada, de la doctrina de la nostra Mare l’Església. Tampoc no deixeu de comprendre’ls, però defenseu al mateix temps la veritat, amb calma, amb mesura, amb fermesa, tot i que quan ho feu n’hi hagi alguns que us acusin de fer apologies.