Llistat de punts

És un esperit, el de l’Obra, que ens porta a sentir molt profundament la filiació divina: carissimi, nunc filii Dei sumus; estimats, ara som fills de Déu. Veritat joiosa que fonamenta tota la nostra vida espiritual, que omple d’esperança la nostra lluita interior i les nostres tasques apostòliques; que ens ensenya a conèixer, a tractar, a estimar el nostre Pare Déu amb senzillesa confiada de fills. Més encara, precisament perquè som fills de Déu, aquesta realitat ens porta també a contemplar, amb amor i amb admiració, totes les coses que van sortir de les mans de Déu Pare Creador.

El món, fills meus, les criatures totes del Senyor són bones. La Sagrada Escriptura ens ensenya que, conclosa l’obra meravellosa de la Creació, acabats el cel i la terra amb el seu festeig esplèndid d’éssers, Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.

Va ser el pecat d’Adam el que va trencar aquesta harmonia divina de la Creació. Però Déu Pare, arribada la plenitud del temps, va enviar al món el seu Fill Unigènit perquè restablís aquesta pau: perquè, redimint l’home del pecat, adoptionem filiorum reciperemus, fóssim constituïts fills de Déu, capaços de participar en la intimitat divina; i perquè així fos també possible a aquest home nou, a aquesta nova branca dels fills de Déu, alliberar la creació sencera del desordre i restaurar totes les coses en Crist, que les ha reconciliat amb Déu.

La crida a col·laborar amb Crist

A això, fills meus, hem estat cridats; aquesta ha de ser la nostra tasca apostòlica que, amb una espiritualitat pròpia i un asceticisme peculiar, s’enquadra meravellosament dins de l’única missió de Crist i de la seva Església.

El Senyor ens crida perquè l’imitem com a fills seus estimadíssims —estote ergo imitatores Dei, sicut filii carissimi, sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats—, col·laborant humilment i fervorosament en el propòsit diví d’unir el que està trencat, de salvar el que està perdut, d’ordenar el que l’home ha desordenat, de portar al seu fi el que es descamina: de restablir la concòrdia divina de tot el que està creat.

Us repeteixo amb sant Joan: videte qualem caritatem dedit nobis Pater, ut filii Dei nominemur et simus. Ens diem i som fills de Déu; germans, per això, del Verb fet carn, de Jesucrist, d’Aquell de qui es va dir: in ipso vita erat, et vita erat lux hominum, en ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.

Fills de la llum, germans de la llum: això som. Portadors de l’única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l’únic fulgor, en el qual no podran produir mai obscuritats, penombres ni ombres.

Et lux in tenebris lucet, et tenebrae eam non comprehenderunt; la llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. El Senyor continua vessant esplendors sobre els homes, una lluminositat que és vida i escalf de misericòrdia, perquè Ell és caritat, amor; i se serveix de nosaltres com a torxes, perquè aquestes llums il·luminin les ànimes i siguin per a tothom font de vida, després d’haver creat i omplert la nostra del foc de les il·lustracions divines.

Filles i fills meus, de nosaltres depèn en part que moltes ànimes no es quedin ja en tenebres, sinó que caminin per camins que porten fins a la vida eterna. Per això, contemplant aquest panorama immens que ens ofereix la vocació, amb què el Senyor ha volgut graciosament honrar-nos, venen a la meva memòria les paraules, també de l’apòstol Joan, que hem de repetir a tants homes: a vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa.

La filiació divina

Sent la filiació divina —com us recordava abans— el fonament segur de la nostra vida espiritual, procureu meditar sovint aquestes paraules de sant Pau: tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!». Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.

Són paraules que resumeixen com ha de ser el nostre tracte amb Déu Pare, en unió amb el seu Fill i amb l’Esperit Santificador, de cara a l’herència divina que ens espera, si sabem ser fidels a la tasca apostòlica que en aquesta terra —per la nostra vocació— ens competeix.

Postula a me, et dabo tibi gentes haereditatem tuam, et possessionem tuam terminos terrae; demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d’un cap a l’altre. Tenim, per això, el dret i el deure de portar la doctrina de Jesucrist a tots els ordres de la vida humana, ficant l’esperit del Senyor a tot arreu, divinitzant totes les tasques del món.

Tenim el dret i el deure d’apropar a Déu tot el que és criatura de Déu, obra de la seva Creació, sense violentar mai les exigències de l’ordre natural: perquè —diu sant Pau— tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.